dimarts, 10 de setembre del 2019

¡FEMINISMES! al CCCB

El 1989 les Guerrilla Girls van penjar un cartell davant del Metropolitan Museum de Nova York que deia: Han d'estar nues les dones per entrar al Met Museum? Menys del 5 per cent dels artistes són dones, pero un 85 per cent dels nus són femenins.  



  

Resultado de imagen de betty friedan frases

Fins el 6 de gener tenim la sort de poder visitar al CCCB l'exposició ¡Feminismes!, comissariada per Gabriele SCHOR i Marta SEGARRA, i que aglutina les mostres "L'Avantguarda Feminista dels anys 70: Obres de la Verbund Collection, Viena" i "Coreografies del gènere".

Es tracta d'una exposició de visita obligada, ja que posa en relleu la relació entre els moviments socials dels 70 i la seva influència en la producció artística del moment, amb obres de pioneres com Cindy Sherman, Ana Mendieta o Judy Chicago, entre d'altres, i la seva empremta dins dels feminismes actuals.
Judy Chicago The Dinner Party.jpg
JUDY CHICAGO: The Dinner Party (1974-79)
A la llum dels moviments feministes de la "segona onada" i amb referents fonamentals com Simone de Beauvoir o Betty Friedan, el món de l'art comença a organitzar-se a partir dels 70 i assistim a la presa de consciència de la necessitat de capgirar-lo desde l'òptica femenina.
El rol de dona-model-objecte del desitg vinculat a una mirada androcèntrica va ser contestat per artistes que van possibilitar una revisió de la imatge de la dona en l'art mitjançant nous plantejaments allunyats dels estereotips vuitcentistes.

ANA MENDIETA (1948-1985)

Artistes i historiadores de l'art van adoptar una posició crítica front la cultura androcèntrica i van començar a intervenir directament en les esferes polítques i socials definides pels homes, articulant la frustració generada per la injustíca i la dominació derivades del prejudici de que l'art produït per dones era de pitjor qualitat i demanant-se per què la producció femenina no havia estat reconeguda històricament. En aquest sentit, el prestigiós assaig de Linda Nochlin ¿Por qué no ha habido grandes artistas mujeres?, publicat a Art News al enero de 1971, va inaugurar el terreny de la crítica d'art feminista.

El 1989 les Guerrilla Girls van penjar un cartell davant del Metropolitan Museum de Nova York que deia: Han d'estar nues les dones per entrar al Met Museum? Menys del 5 per cent dels artistes són dones, pero un 85 per cent dels nus són femenins.  



Afortunadament, després de gairebé 50 anys la situació ha començat a canviar i comptem amb nombrosos noms de dona als museus, col.leccions i galeries d'art; tanmateix, queda molt camí a fer. 

Per a més informació: https://www.cccb.org/es/servicios/prensa/feminismos/231723
© Pilar Aymerich
  

divendres, 15 de setembre del 2017

CINDY SHERMAN: una mirada crítica de la representació femenina.

Avui començo la sèrie de posts sobre dones artistes, i la inauguro amb CINDY SHERMAN (Nova Jersey,1954), una experta de l’autoretrat com a mitjà per reivindicar-se com a dona i també, com a artista.
El 1976 es va graduar en Belles Arts a l’State University College de Buffalo, i actualment viu i treballa a Nova York. .
Al llarg de la seva singladura professional, Sherman, ha estat la seva model amb la finalitat de posar de manifest, amb sentit crític, els rols de la dona en els diferents àmbits de la vida: la mestressa de casa, la ballarina, la prostituta, la dona desesperada, la súper- dona, la dona benestant, la dona que fa el que pot per intentar aturar el pas del temps...., tot això mitjançant la tècnica fotogràfica que li és característica, amb una acurada i efectista posta en escena, i de la que ha esdevingut una veritable icona del segle XXl.
Polèmica, provocadora, malcarada, Sherman, s’utilitza a ella mateixa, modificant la seva imatge personal, per analitzar críticament el paper i la representació de la dona en la societat actual, una societat que, malauradament, encara  es regeix fonamentalment per patrons de comportament masculins.
M’emociona la seva mirada particular del món femení. Si en voleu saber més, us recomano l'accés al seu lloc web. 










    dimecres, 30 d’agost del 2017

    Properes expos a Barcelona.

    Començo a escriure al meu blog amb un petit menú de les properes exposicions que podrem veure a la ciutat. Comencem el nou curs!

    A la Fundació Maphre podrem gaudiir, a partir del 12 d'octubre de El infierno según Rodin, mostra que girarà al voltant del procés de creació de les famoses Portes de l'Infern, projecte al que l'escultor va dedicar 20 anys i que ens ha deixat obres de la talla de El Pensador o El bes. Inspirant-se en Les Portes del Paradís de Ghiberti i El Judici Final de Miquel Àngel, Rodin va crear un univers màgic ple de força i expressivitat

    A. RODIN El beso
    Imprescindible també la retrospectiva que CaixaForum dedicarà a la icona del Pop Art i que portarà com a títol: Andy Warhol. El arte mecánico. A partir del 14 de setembre assistirem a l'evolució de l'artista, considerat un dels màxims referents del Pop americà. 

    Andy Warhol by Jack Mitchell.jpg

    Per últim, al MACBA podrem gaudir el món de Joan Brossa a partir del 21 de setembre. Poesia Brossa, analitzarà l'evolució de l'artista i indagarà sobre la influència que va exercir sobre altres disciplines.

    JOAN BROSSA: Tinter abocat, 1969. Foto: Toni Coll