"No teníamos nada, solo el sentimiento de ser mujeres"
MARI CHORDÀ.
Artista, escriptora, editora, guionista i cofundadora d'un dels primers espais feministes d'acollida i debat al nostre país -el bar-biblioteca LaSal-, és considerada com una de les artistes més eclèctiques del feminisme espanyol. Oblidada per la crítica i la historiografia de l'art, la seva obra és perfectament assimilable a la de les seves homònimes anglosaxones.
Influenciades pel feminisme de la segona onada, les artistes dels anys seixanta i setanta, van reaccionar envers la reducció de la imatge de la dona com a objecte del desig masculí, associada a una visió falocèntrica del món, i van començar a reivindicar la seva pròpia sexualitat. Si a nivell internacional, l'obra de Judy Chicago o Valie Export és ben coneguda, en el cas espanyol no passa el mateix.
Mari Chordà representa la sexualitat femenina des de la seva òptica personal, reivindicant així, l'objectivitat des de la pròpia mirada, sense pretextos, sense filtres. Representa el cos femení com a paisatge, com a experiència de la pròpia sexualitat, com un lloc des del qual es pot referenciar el plaer de les dones i l'experiència femenina. I ho fa a finals dels anys seixanta, quan al nostre país, era molt i molt difícil reivindicar-se com a dona.
Gràcies Mari!!!!
La gran vagina, 1966
