25 de novembre: Dia Internacional contra la violència de gènere.

   

Demà és el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. La violència masclista és un delicte ocult, invisible en molts llocs del món i, malauradament, és una xacra molt present en el nostre país. La consideració de que les dones són objectes, propietat dels homes, i que, per tant, han de romandre sotmeses a ells i satisfer els seus desitjos és el principi rector de l'ordre patriarcal sota el que es justifica l'ús de la violència.

Moltes han estat les artistes que han reflexionat sobre el paper de la dona i que han denunciat l'abús i la violència perpretades envers el gènere femení i contra elles mateixes. Pensem en Louise Bourgeois, Ana Mendieta o Niki de Saint Phalle, per exemple.

Recordem i homenatgem aquestes pioneres que van "posar llum" en la reivindicació del paper de la dona a la societat i que van utilitzar la creació artística per visibilitzar la violència patida per les dones de la seva època materialitzada en la seva persona: Niki de Saint Phalle i Louise Bourgeois van patir-la en el si de la seva família i Ana Mendieta com a immigrant, en un primer moment, i dins l'àmbit de la parella, després.

Niki de Saint Phalle i una de les seves Nanas.

Louise Bourgeois: La destrucción del padre, 1974

Ana Mendieta: Autoretrato con sangre, 1973

Feminisme i Història de l'Art

Avui vull recomenar la lectura de la compilació de textos feta per la professora de la Universitat de Girona, Lluïsa Faxedas. El llibre pretén donar llum als estudis artístics en clau de gènere, ja que permet omplir la llacuna existent al nostre país en matèria de textos fonamentals per a l'estudi del feminisme vinculat a la història de l'art.

Malauradament, disposem de poques traduccions al català o al castellà dels textos dels anys 70 i 80, fonamentals, per altra banda, per conèixer el naixement d'aquesta disciplina d'estudi, que avui dia inunda els estudis universitaris. 

Els textos inclosos en aquesta edició i publicats originalment entre 1971 i 1988, cobreixen les dues primeres dècades de treball de la història feminista de l'art, des del seu naixement fins al moment en que el punt de vista comença a ampliar-se i a entrecreuar-se amb els estudis culturals, visuals i sobretot, de gènere.

El punt de partida per comprendre adequadament l'impacte del feminisme en la pràctica de la història de l'art no pot ser altre que entendre'l com una proposta política, com afirmen dues de les autores incloses als textos:

"No va ser fins el 1969 i el gran impuls del moviment d'alliberament de les dones (...), que els meus impulsos feministes van assumir una posició coherent, conscient i coordinada".  Linda NOCHLIN.

"El feminisme és una ideologia, un sistema de valors, una estratègia revolucionària, una manera de viure". Lucy LIPPARD.

Amb els temps que corren, val la pena rellegir els textos d'aquestes pioneres dels estudis de gènere en matèria artística.

Dades bàsiques: 

Feminisme i història de l´art

• Editorial: Documenta universitària
• Págines: 176
• Any: 2009
• EAN: 9788492707270