Aquest estiu hem tornat a Paris: una ciutat màgica, plena d'oportunitats per gaudir de l'art. De nou les visites obligades al Museu Rodin, al Pompidou, a l'Orsay, i a l'imponent Museu del Louvre. Allà vaig poder retrobar-me amb un dels grups escultòrics més interessants del Neoclassicisme: Eros i Psique (1787-1793), de l'italià Antonio Canova (1757-1822).
En aquest grup escultòric, Canova ens mostra dos cossos idealitzats, joves i ben formats prenent com a referència l’estatuària clàssica. Veiem una delicada composició tancada, amb línies centrípetes (de fora cap a
dins), tot i que dinàmica gràcies a la utilització
de dues grans línies compositives diagonals (ala dreta amb peu esquerre d’Eros
i ala esquerra i cos de Psique).
El clímax de la composició es troba al centre,
en el cercle fet pels braços de Psique que abracen Eros on queden inclosos els
rostres dels amants. És una obra d'una bellesa extraordinària que mai no em deixa indiferent: Canova s'allunya de la fredor neoclàssica i aconsegueix transmetre tendresa i sensualitat. Em quedaria una eternitat observant-la i copçant els detalls!!!
No puc més que agrair a Lord Cawdor el seu encàrrec i a Canova que ens recordi d'una manera tan exquisida que l'amor pot vèncer la mort. L'amor ho pot tot!!
